L’Empordà és un museu i el Museu de l’Empordà, una de les seves seus. L’Empordà és un món viu i en permanent transformació, territori de frontera i creativitat, espai per al debat i el risc, laboratori social i cultural, escenari de conflictes i de compromís.
Des del Museu de l’Empordà, a través de les nostres col·leccions i el compromís amb els artistes contemporanis, hem teixit lligams amb el passat per debatre sobre el present i per imaginar el futur. Hem esdevingut un agent actiu per a la comarca i el país, un nucli que acull la creativitat d’un territori i, amb dinàmica centrífuga, la projecta.
Les sirenes i els pastors, les tenores i els submarins, el paisatgisme i l’abstracció, el surrealisme i les aquarel·les, l’avantguarda i l’impressionisme, la tradició i la contemporaneïtat. Això és l’Empordà. Així som el Museu de l’Empordà.
HISTÒRIA
El Museu de l’Empordà és un projecte cultural teixit per l’esforç i la voluntat de múltiples individus i institucions. Va néixer com una necessitat, fruit d’una prolongada demanda cultural de la ciutat i la comarca que, en un moment determinat, van assumir que calia un espai on convergissin la història i la creativitat artística de l’Empordà, un lloc que expliqués el territori, la seva rica diversitat i la seva multiforme identitat.
La història del Museu de l’Empordà és també un petita lliçó d’història de la museografia, de l’evolució del concepte de museu al llarg dels darrers decennis; des de la institució concebuda com un receptacle d’obres artístiques i peces arqueològiques destinat a unes elits culturals fins al museu entès com un ens dinàmic, un veritable hub que explica un passat alhora que sacseja i interactua amb el present i s’obre a tota la comunitat.
El primer Museu de l’Empordà va ser un institut; aquesta afirmació pot semblar sorprenent però cal entendre el dinamisme de la societat empordanesa per contextualitzar-la. L’any 1839 es va crear a Figueres el primer institut d’ensenyament secundari de l’estat, l’actual Institut Ramon Muntaner. Nascut com iniciativa de la societat civil i de l’ajuntament de la ciutat, el centre va esdevenir un dels nuclis culturals de la comarca i no va ser estrany que diversos prohoms, on destaca la figura de Josep Rubaudonadeu, hi fessin donació de gravats, llibres i pintures destinades a l’ús d’alumnes i professors. En aquest context cal entendre la cessió del Museo del Prado de set quadres, destinats a completar la formació artística dels estudiants. D’aquesta manera, en la prehistòria del Museu de l’Empordà cal veure un seguit de conceptes que marcaran la identitat de la institució fins al dia d’avui; conjunció de iniciatives públiques i privades, transcendència de les donacions particulars, voluntat pedagògica i establiment de xarxes de col·laboracions entre institucions.
La creació d’una col·lecció artística a l’institut, la creativitat de la comarca en els primers decennis del segle XX, veritablement excepcional, i el dinamisme social d’aquells anys va fer néixer la demanda de crear un museu que recollís tot aquest pòsit identitari del territori. La guerra, però, va aturar aquesta iniciativa fins que, en els anys difícils de la postguerra, el 1946, l’Ajuntament de Figueres va aprovar la creació del Museu de l’Empordà.
Durant prop de vint-i-cinc anys, la seu del Museu va ser l’institut Ramon Muntaner, que sota la direcció del seu director, el pintor i arquitecte Ramon Reig, va cedir dues ales del primer pis del centre –un antic convent franciscà- per esdevenir el primer Museu de l’Empordà. Des d’aquell moment la institució va començar a nodrir-se d’un fons artístic notable gràcies a diverses adquisicions, a les col·laboracions amb altres institucions i a les donacions i llegats particulars que van continuar consolidant el lligam entre el Museu i la societat del país. En aquest sentit van ser troncals els llegats Santaló (1947), amb obres de Nonell, Martí Alsina o Mir, i Moncanut (1962), que va aportar obres de Joaquim Sunyer, Olga Sacharoff, Tàpies o Modest Cuixart.
A finals dels anys seixanta, i a mida que els fons creixien, va ser evident la necessitat de crear una seu pròpia per a la institució i així es va edificar l’actual Museu de l’Empordà, a la placeta baixa de la Rambla de Figueres, al cor de la capital empordanesa. L’edifici, inaugurat l’any 1971, va ser obra de l’arquitecte Alexandre Bonaterra i en fou el primer director honorífic en aquesta nova etapa Frederic Marés, que no només decorà amb un seguit de relleus la façana sinó que va fer una important donació de peces arqueològiques. En aquesta etapa, les donacions, entre d’altres, de Lewis Pellicer (1977), amb obres de Pellicer i Ramon Casas o del matrimoni Abelard i Joana Fàbrega (1982), que van enriquir el fons del museu amb prop d’un centenar de peces d’artistes catalans exiliats a Mèxic -com Bartolí, Calders o Tísner-, van ampliar els importants fons del museu.
Des del el Museu de l’Empordà hem desenvolupat una intensa activitat que, a més, ha viscut en primera línia l’evolució del concepte de Museu en el tombant de segle. El dinamisme de la institució s’ha constatat en la voluntat d’obrir-se a la comarca i d’esdevenir un pol d’atracció per als artistes contemporanis; molts d’ells, com Martínez Lozano, Esther Boix, Daniel Lleixà, Lluís Roura, Joan Paradís, Josep Ministral, Ansón, Bech de Careda o Ángeles Santos, entre d’altres, han donat obra seva coincidint amb les exposicions temporals que se’ls hi van dedicar.
Avui en dia al Museu de l’Empordà acollim un fons arqueològic de notable magnitud, una més que notable selecció de la pintura catalana dels darrers dos-cents anys, els dipòsits del Museo del Prado i, potser com a joia de la corona, la col·lecció clau per explicar el concepte d’escola de pintura empordanesa; aquest referent cultural del país s’inicia a finals del segle XIX amb autors com Blanquet, Bonaterra o Núñez, pren cos amb figures com Reig o Baig -i en aquest context brilla còsmicament Salvador Dalí- i tindrà continuïtat amb artistes com Vallès, Sibecas i, ja al final de segle, Paradís, Ministral, Roura o Pujolboira.
Vertebrats amb la ciutadania, amb lligams de col·laboració permanents amb d’altres museus i institucions culturals, identificats per una voluntat pedagògica d’obertura a la ciutat, la comarca i els visitants: així som al Museu. Ja en els orígens del Museu de l’Empordà, en la seva prehistòria a finals del segle XIX, aquests elements esdevenien troncals a l’hora de definir la seva identitat. Avui en dia, amb un treball en xarxa amb d’altres museus d’arreu del món, amb acords de col·laboració amb els centres educatius de la ciutat i la comarca, teixint complicitats que permeten ampliar el seu fons a través de cessions, donacions, llegats i dipòsits i definint una política de compres ajustada a les condicions pressupostaries, el Museu de l’Empordà és un motor cultural de la comarca, un referent artístic que obrim permanentment a la ciutadania; perquè som Museu i perquè som Empordà.
MISSIÓ
La missió del Museu de l’Empordà de Figueres és mantenir una relació constant amb la gent que viu i la gent que visita la ciutat i la comarca. Aquesta relació es produeix a partir d’una acció cultural, educativa, social i comercial nodrides gràcies als treballs d’investigació, conservació i documentació de la col·lecció i del patrimoni cultural i natural de Figueres i l’Empordà.
ORGANIGRAMA
Direcció
Eduard Bech Vila
Conservació
Teresa Miquel Malé
Restauració
Judit Birosta Massoni
Servei educatiu
Adhoc Cultura
Servei d’Atenció al Visitant
Mònica Carrión Garzón
Víctor Fuentes Martí
Montserrat Herrera Gustems
Manteniment
Carles Morillas Millán
VISITA’NS
HORARIS – MUSEU DE L’EMPORDÀ
De dimarts a dissabte de 10 a 19 h
Diumenges i festius de 10 a 14 h
Dilluns no festius tancat
HORARIS – SALA L’ESCORXADORDe dilluns a dissabte
de 9.30 a 18 h
Diumenges
de 10 a 15 h
ACCÉS GRATUÏT
PREUS – MUSEU DE L’EMPORDÀ
Pagament amb targeta de crèdit
Tarifa general
5 euros
Tarifa reduïda
2.5 euros
(Carnet Jove, carnet Circuit d’Art, carnet d’estudiant, carnet família nombrosa)
Entrada gratuïta
Menors de 18 anys, jubilats, aturats, membres de l’ICOM, membres de l’Associació de Museòlegs de Catalunya
Entrada gratuïta a les exposicions temporals
Entrada gratuïta el primer diumenge de cada mes
Entrada gratuïta al Museu amb l’entrada del Teatre-Museu Dalí
MUSEU DE L’EMPORDÀ
Adreça:
Rambla, 2, 17600 Figueres, Girona
SALA L’ESCORXADOR
Adreça:
Plaça de l’Escorxador, 2 17600 Figueres, Girona
ACCESSOS
otxe
Autopista A-7 (Barcelona-la Jonquera), sortida Figueres Nord
Nacional II Barcelona-França
Tren
Línia Barcelona-Porbou de RENFE, estació de Figueres
Línia Barcelona-Figueres Vilafant, estació Figueres Vilafant
Taxis: estació de Figueres i Rambla
Aparcament
– El Garrigal (autocars)
– Plaça Catalunya (160 m)
– Passeig Nou (350 m)
El Museu garanteix l’accés als visitants amb mobilitat reduïda
INFORMACIÓ
Telèfon
972 502 305
Email
infome@museuemporda.org
Whatsapp
656 764 863
Visites per a grups
Reserva prèvia
BOTIGA
https://www.museuemporda.org/botiga/
Museu de l’Empordà
Rambla, 2
17600 Figueres
972 50 23 05
(información extraída de https://www.museuemporda.org/)
